Moltes persones pateixen dia rere dia la sensació que ningú és capaç d’entendre el que els passa, que ningú pot sentir el buit que ells noten i que si parlen del que senten serien qualificats per bojos. L’elevada intensitat de les seves emocions i la seva resposta davant diferents situacions fan d’aquestes persones extremadament sensibles el focus d’un intens dolor. Els familiars que conviuen amb ells són incapaços d’entendre i de reaccionar davant les peticions del seu familiar. Viuen amb una constant tensió sense saber què fer per ajudar el seu fill, germà, parella.
La personalitat és un patró de pensaments, sentiments i conductes que presenta una persona al llarg de la seva vida. Comença a definir-se a l’adolescència i depèn tant del temperament, és a dir, els trets heretats, com de l’ambient.
Quan una persona mostra un patró de conducta desadaptatiu, és a dir, que no li funciona per viure i relacionar-se amb l’entorn, parlem de trastorn de la personalitat.
Dins dels trastorns de la personalitat es troba el trastorn límit de la personalitat. Aquest és un dels trastorns que genera més malestar a les persones que ho pateixen i el seu entorn.
Com a criteris diagnòstics principals; la impulsivitat, la inestabilitat en les relacions, els sentiments de buit, la manca clara d’identitat, comportaments o amenaces de suïcidi, inestabilitat afectiva.
Moltes d’aquestes persones han passat per molts professionals que els han diagnosticat de diferents patologies; anorèxia, bulímia, trastorn per dependència de cocaïna. El pitjor d’això és el desconcert que viuen aquestes persones i els seus familiars, que amb dos o tres diagnòstics diferents encara no entenen el que els passa i no solucionen cap dels seus problemes.
Moltes vegades també se’ls acusa de mal educats, de ser persones molt mimades, de manipuladors. Això no els ajuda a poder millorar amb els seus símptomes i arriben a consulta explicant que en realitat són dolents i que no milloraran mai.
És molt important fer veure a la gent que el trastorn límit de la personalitat existeix, que no es tracta de persones egoistes i mal educades, sinó de persones que pateixen molt i que desesperadament demanen ajuda.
Les causes del trastorn són múltiples, hi ha factors genètics i ambientals implicats. Es sorprenen veure com molts familiars busquen de forma angoixant el motiu de que el seu familiar sigui diagnosticat de trastorn límit de la personalitat, molts es culpen, alguns per comentaris de professionals que sense tenir en compte el mal que poden fer culpen l’entorn de la personalitat del pacient. Però encara que entenen l’angoixa és important centrar-nos en solucions de present i poder modificar la situació desesperant que estan vivint, ja que la situació pot millorar i molt, d’això estem convençuts.
Dirigeixo a les persones que vulguin saber més sobre el tema al portal d’internet específic per a aquest trastorn www.sin-limite.net
Sonia Pitarch Sánchez
