EMDR va ser creat el 1987 per Francine Shapiro, una psicòloga nord-americana. Va descobrir que el moviment ocular era capaç de reduir la intensitat dels pensaments perturbadors. Aquest va ser el principi de el desenvolupament d’aquest mètode terapèutic que utilitza l’estimulació bilateral (visual, auditiva o kinestèsica) per processar records traumàtics. A el principi el seu ús es limitava al TEPT (Trastorn per estrès posttraumàtic), però amb el pas el temps i la investigació s’ha vist que és un gran recurs per a altres tipus de problemes.
La paraula trauma, deriva de el grec i significa “ferida”. El trauma és una “ferida psicològica” provocada per diferents situacions. Per exemple traumes originats per grans desastres, com un tsunami, terratrèmol, també altres causats per l’home, robatoris, situacions violentes, també es donen altres tipus de trauma aparentment de menor importància com l’intercanvi de rols familiars, desprotecció, humiliacions, etc.
El tipus de trauma no determina el nivell de dany que causa, els efectes que provoqui dependran de cada persona, la seva història i el seu entorn.
EMDR es basa en la teoría del processament de la informació. Aquest model considera que la major part de problemes neixen de les experiències primerenques que posen en moviment un continu patró de sentiments o emocions, conductes, cognicions i les conseqüents estructures d’identitat. El problema és la informació processada de manera insuficient, que va ser emmagatzemada en el moment que va esdevenir el succés pertorbador. Els estímuls actuals fan que aflorin els sentiments o emocions negatius i les creences que formen part d’aquests records.
Així com el cos és capaç de sanar la ferides físiques, quan un té una ferida tot el sistema es posa en marxa per curar, el sistema està configurat per processar informació i restaurar la salut mental. Si alguna cosa obstaculitza aquesta sanació, com un objecte estrany o la repetició del trauma, la ferida s’infectarà i provocarà dolor, si l’obstacle és retirat el procés de sanació seguirà el seu curs.
L’EMDR es basa en el processament del record, les emocions que se senten, els pensaments que genera i el malestar a nivell físic que provoca aquest. Mentre passa això, simultàniament, el terapeuta realitza estimulació bilateral a la persona.
La xarxa de records representa un sistema associat d’informació, les podem imaginar com en la imatge, una sèrie de canals en on s’emmagatzemen records, pensaments, imatges, emocions i sensacions. Per això mentre realitzem EMDR podem moure’ns al llarg d’aquesta xarxa relacionant diferents records, imatges, sensacions, emocions, … amb tot estem processant el nostre record.
