EMDR va ser creat el 1987 per Francine Shapiro, una psicòloga nord-americana. Va descobrir que el moviment ocular era capaç de reduir la intensitat dels pensaments perturbadors. Aquest va ser el principi de el desenvolupament d’aquest mètode terapèutic que utilitza l’estimulació bilateral (visual, auditiva o kinestèsica) per processar records traumàtics. A el principi el seu ús es limitava al TEPT (Trastorn per estrès posttraumàtic), però amb el pas el temps i la investigació s’ha vist que és un gran recurs per a altres tipus de problemes.
La paraula trauma, deriva de el grec i significa “ferida”. El trauma és una “ferida psicològica” provocada per diferents situacions. Per exemple traumes originats per grans desastres, com un tsunami, terratrèmol, també altres causats per l’home, robatoris, situacions violentes, també es donen altres tipus de trauma aparentment de menor importància com l’intercanvi de rols familiars, desprotecció, humiliacions, etc.
El tipus de trauma no determina el nivell de dany que causa, els efectes que provoqui dependran de cada persona, la seva història i el seu entorn.