CPC---anorexia

Anorèxia

“Recordo el primer moment en què vaig decidir que volia fer dieta, aquest moment va representar un punt d’inflexió a la meva vida, es va parar de cop i ara només puc pensar en què no puc menjar…”

Aquesta és la història de tantes persones que hi han passat per la nostra consulta, fa temps que em dedico als trastorns de la conducta alimentària, però mai deixa de sorprendre’m la capacitat que tenen per decidir deixar de menjar i no fer-ho, em sorprèn com poden aguantar sense menjar res tot el dia, com poden veure una imatge que jo no veig, ni jo ni la resta de persones del seu voltant. Com poden ser tan fidels a la seva idea i tot i donar-se compte del dolor que tenen i que causen al seu voltant no poder parar i continuar amb la seva vida d’abans, on la seva única obsessió no era el menjar i el pes.

L’anorèxia és un trastorn clàssic, de fet ja hi havia persones que patien anorèxia molt abans del segle XX, on és va culpabilitzar tant els medis, la publicitat i la televisió, els models estètics i el seu canvi en els darrers anys. L’anorèxia va començar amb algunes santes, la motivació per no menjar era la purificació del cos, el sentiment de buidor que queda quan no mengem, està clar que ara les motivacions són altres. El culte al cos si ha estat important per l’augment d’aquest trastorn, però no és l’única raó. L’anorèxia és un trastorn caracteritzat per la presència de la pèrdua deliberada de pes, induïda o mantinguda per la mateixa persona.

Les famílies de les persones amb anorèxia veuen com el seu familiar ha decidit voluntàriament deixar de menjar i el que implica això… Terrible, veure com el teu familiar es va consumint i no hi ha res que li puguis dir per fer-li canviar l’opinió. Però no obliden que el mateix familiar, la persona que té l’anorèxia té una lluita constant al seu cap, per una banda voldria tenir una vida normal, qui no la vol?, però per altra, és incapaç de menjar, i té una por tremenda a augmentar de pes i convertir-se en una persona obesa.

Moltes vegades l’anorèxia és el primer trastorn que pateix la persona i la restricció alimentària pot derivar en un altre tipus de trastorn com una Bulímia, o la persona pot venir primer d’un altre trastorn alimentari i derivar en l’anorèxia.

El treball terapèutic amb aquestes persones és complicat i requereix un esforç de temps i de recursos per la persona, entendre que ens ha portat a aquesta situació serà la clau. L’etiologia, la raó per la qual tenim una anorèxia pot ser molt variada, el pas de nens a adults, ruptures a la infància, malalties greus importants, pèrdues, una baixa autoestima i el caràcter extremadament perfeccionista poden ser factors que han pogut contribuir, i poden estar mantenint el trastorn en el temps.

Recordo quan vaig començar i recordo cada una de les persones amb les quals he treballat aquests anys, la satisfacció més gran per mi durant aquests anys és veure com han evolucionat, veure que es pot solucionar i que per molt difícil que semblés van aconseguir sortir del pou on s’havien ficat.

Una abraçada a tots i totes!

Tens algun dubte i vols saber més sobre l'anorèxia?