Es parla molt de la gestió emocional, des de petits ara tenim un racó per pensar en les emocions dins l’aula, va evolucionant i molts adults cerquen als llibres d’autoajuda quina és la millor manera i les diferents formes per gestionar les pròpies emocions, i a vegades les dels altres.
Valoro molt les iniciatives que es fan des de les escoles, a vegades també des de les xarxes i als llibres o contes infantils, però si bé són moltes idees interessants i superbones, han de venir acompanyades. L’acompanyament ha de ser des de la família, som nosaltres com a pares, o les persones adultes que tinguin més a prop, aquelles que hem d’ajudar a gestionar les emocions.
Comencem per aprendre a validar les emocions dels altres, que tu no et sentis malament per una situació o et sembli absurda, ridícula o fins i tot naïf, no vol dir que a la persona que tenim davant no li estigui afectant, per tant treiem-nos-ho del cap que hi ha persones amb preocupacions importants i altres no.
Sovint invalidem les emocions dels altres i fem sentir d’aquesta manera que no són importants i que el que ells pensen no té cap valor. Algun cop us han dit “va, vinga, no passa res”, o “ja està” o fins i tot una de les meves preferides “es plora per coses importants, no per això”. Són diferents maneres d’invalidar les emocions, com podem llavors aprendre a gestionar el que ens passa emocionalment si ni ho hauríem de sentir?
Pensem doncs en intentar acceptar que tenim emocions, donar nom a aquestes emocions, acceptem que estan i llavors igual podem fer alguna cosa per gestionar-les millor.
