8444308E-E5E6-428E-A497-90AE831D50A9

Vull que em diguis Adrià

Reconec que la primera vegada que m’ho va dir em va sobtar, aquell noi estava assegut a la meva consulta i per primer cop em deia que volia que li diguéssim Adrià i no el nom que li van posar els pares, un nom femení, ja que el seu sexe biològic era femení. En néixer a poc a poc ens anem identificant amb el nostre sexe, i això pot no ser un problema, tot i que crec que hi ha moltes coses a treballar sobre els estereotips de gènere i el que toca i no toca segons el nostre sexe biològic. Sovint els pares no es fan la pregunta de si realment el nostre fill o filla se sent bé amb el sexe que li ha tocat, hi ha coses que ens poden fer plantejar dubtes, és clar, com que el nostre fill vulgui fer coses que habitualment fan les persones de l’altre sexe, o ens demani comprar roba de la qual diríem que és del sexe oposat. De mica en mica anem aprenem rols i conductes associades amb el gènere masculí o femení; no és tan simple, el gènere ara no es defineix només com a binari, hi ha altres realitats i crec que és important tenir-les presents. La realitat és que hi ha un moment en el desenvolupament de l’embrió que la persona desenvolupa uns òrgans genitals i el seu cervell té altra informació, podeu imaginar la situació que això provoca, l’angoixa que pot sentir la persona en veure que en ella hi ha alguna cosa que no quadra i ja és prou complicada la vida per altres situacions. Durant molt temps la disfòria de gènere, que és per definició la no congruència entre el sexe de la persona i el que aquesta sent o expressa, s’ha considerat un trastorn i com a tal està a les classificacions diagnòstiques. El 2022 es farà un pas endavant deixant de considerar-ho un trastorn i anomenar-lo incongruència de gènere. Les conseqüències psicològiques que pateix una persona transsexual poden ser fatals, el rebuig total del seu cos, la depressió, el rebuig social, familiar. Moltes vegades poden beneficiar-se del tractament psicològic per treballar tots aquests aspectes, però necessiten al davant una mirada oberta i comprensiva, i a vegades encara avui en dia hi ha professionals de la salut mental que no estant d’acord o més aviat no entenen el que els pot estar passant. Després de l’Adrià hem vist moltes més persones en consulta en la seva situació, només esperem haver-hi poder estat a l’altura i que hagin sentit tot el suport que volíem donar.

Sònia Pitarch