Els símptomes d’angoixa apareixen sovint a la nostra consulta.
Algunes persones experimenten una ansietat mantinguda en el temps. Poden ser persones amb un trastorn d’ansietat generalitzada.
Les persones amb Trastorn d’Ansietat Generalitzada normalment es preocupen per qüestions que son molt menys perilloses del que pensen al començament i tenen un caràcter molt menys dramàtic del que li estant donant. Amb això el que volem és dir que la preocupació segurament en altre moment de la vida d’aquella persona no seria tant gran i que amb el tractament adient pot ser capaç de tolerar molt més la preocupació.
Com ha afirmat Deffenbacher (1997, pg., 242): “El individu tendeix a donar voltes en el seu cap a aquestes qüestions, sent incapaç d’arribar a una solució, de prendre decisions, de portar a terme una actuació decisiva i de viure amb relativa tranquil·litat amb les conseqüències. Per el contrari, normalment li donen voltes i més voltes a , y preocupar-se amb, les possibilitats negatives, els errors i equivocacions potencials, i els fracassos i dificultats reals i imaginaris. Es com si estiguessin petrificats en les seves etapes de solució de problemes.”
I quines són els temes per els que es preocupa una persona amb Trastorn D’Ansietat Generalitzada? són temes del nostre dia a dia, habituals com la família, els amics, els diners, la feina, la salut. Temes que totes les persones tenen al seu voltant però que quan es tracta de un Trastorn d’Ansietat Generalitzada (TAG) ocupen la major part del dia i provoquen un malestar significatiu.
Segons el DSM-V, en nens i adolescents, aquestes preocupacions també inclouen el rendiment acadèmic, i l’àrea esportiva, a més de catàstrofes naturals i altres esdeveniments.
La diferència entre una preocupació normal i una preocupació en una persona amb TAG normalment està en la freqüència, durada, la intensitat i la manca de control.
El Trastorn normalment debuta a la infància o adolescència, tot i que no és estrany trobar l’inici al començament de la etapa Adulta, sobre els 20 anys. Són persones que t’expliquen haver estat persones molt ansioses des de sempre, però quan les persones avancen a la seva vida també és normal trobar més problemes, laborals, familiars, econòmics, i aquesta pot ser la raó de que el TAG aparegui quan la gent és més gran.
La incertesa de les diferents situacions que ens trobem a la vida pot afectar també al desenvolupament d’aquests símptomes, situacions on no veiem un final ràpid i els factors estressants es perpetuen, poden afectar a la gravetat dels símptomes.
Les preocupacions constants poden ser un intent de prevenir l’amenaça, hi ha persones amb la creença de que preocupar-se és positiu per poder prevenir el que pugui passar en el futur com una manera de estar ja preparat per la situació a la que ens haurem d’afrontar. A vegades també el preocupar-se evita pensar en temes emocionals més profunds, com poden ser ferides del passat que costa molt de sanar.
Que podem fer amb el TAG? El primer és intentar baixar el nivell d’activació de la persona, això mitjançant la relaxació, podem intentar ajudar a la persona a relaxar-se de diferents maneres, a vegades les pròpies estratègies de la persona poden ser útils. El següent serà treballar amb els pensaments d’aquella persona, i com han demostrat els diferents estudis d’eficàcia (Durham y cols., 1994, 1999), la teràpia cognitiu-conductual seria d’adequada per aquest cas.
També podem fer servir altres tècniques, depenen de l’avaluació del cas, com la resolució de conflictes, tècniques d’assertivitat i la exposició a les preocupacions.
Sònia Pitarch
