A consulta trobem sovint la conducta autolesiva, sobretot si parem atenció a certs aspectes, ja que moltes vegades les persones no ens mostren aquesta conducta, ja poden sentir vergonya, poden sentir que els jutjarem, que no els entendrem i és possible, per tant, que amaguin aquest tipus de lesions.
L’autolesió pot donar-se en diferents situacions i una agressió d’aquest tipus cap a un mateix, pot ser, com explica Dolores Mosquera, autora que conec i admiro, una estratègia d’afrontament, una manera de compensar i tolerar les emocions.
Considerarem que l’autolesió apareix quan els mecanismes adaptatius de la persona s’esgoten i ha de recórrer a nous mitjans que l’ajudin a modular el seu estat d’ànim el qual es fa insuportable i la persona no sap o no pot verbalitzar o afrontar.
Com a forma d’autolesionar-se la persona pot fer servir més d’un mètode. Recordo la primera persona que vaig veure amb cremades a les mans: no només feia servir els cigarrets per fer-se cremades, sinó que també podia donar-se cops, rascar-se fins a fer-se una ferida, ingerir fàrmacs o tòxics, entre altres formes de fer-se mal. Ella ho feia per regular-se, clarament era així, però molts professionals del seu voltant ho veien com crides d’atenció, de manera que després dels anys puc veure que amb ella molts es van equivocar. Què podia fer aquella noia? On havia après aquesta conducta? Realment, ningú l’havia ensenyat a regular-se, de fet era una persona amb una problemàtica i una història traumàtica tant greu que el malestar que sentia era enorme.
Per tant, una de les raons per autolesionar-se és deixar de sentir el dolor emocional: si sento en el cos, a nivell emocional deixo de sentir. També hi ha persones que ho fan perquè consideren que és el que es mereixen, altres per sentir dolor, per tornar a la realitat, per comprovar que no estan somiant, per castigar a altres… Pot haver-hi moltes raons, per tant, seria molt simple quedar-se només amb la idea que la gent que ho fa intenta cridar l’atenció. De fet, a la meva experiència, aquestes conductes normalment són amagades, fins i tot, al terapeuta.
L'autolesió és la mutilació deliberada del propi cos, amb la intenció de causar mal, però sense la intenció de matar-se.
La diferència entre la conducta d’autolesió i el suïcidi pot ser difícil en alguns casos. És important parar molta atenció a aquestes conductes, i avaluar per quin motiu ho realitza. El suïcidi és una solució definitiva a un problema temporal, l’autolesió és una solució temporal a un problema temporal. Són mecanismes extrems, però hem de recordar que aquella persona està superada i necessita recursos que o no té o no coneix.
Pensem, per exemple, en un nen que arriba a casa explicant una situació amb els companys d’escola, un grup d’amics no han volgut jugar amb ell i ell s’ha sentit rebutjat. Pot ser que a l’arribar i explicar-ho, la mare i el pare ni parin atenció en el que està dient, simplement és un nen i són coses de nens, no li faran veure què està passant, a més no estan validant la seva emoció. Aquest nen pot aprendre que no importa el que passa, que realment s’està sentint malament per una cosa que no té importància i en un futur pot ser un adult que no entengui quan una situació li sobrepassi i que evidentment no li explicarà a ningú, ja que el que li passa no és important. També podria passar que aquest nen arribi a casa i la mare li comenci a preguntar què li ha passat i comenci a actuar de manera ansiosa, escrivint a l’escola, demanant reunió amb el tutor/a, amb el director/a, dient que si no es soluciona el canviaran d’escola, i sense atendre a les emocions del nen. En aquest cas, podem tenir un nen que reaccionarà a les situacions amb elevada ansietat, que serà reactiu emocionalment i fàcilment es desregularà emocionalment, i en un futur pot ser un adult que reaccioni amb molta angoixa i que no hagi après sobre què fer amb les seves emocions.
Per ajudar a aquest nen, l’hem d’ajudar a entendre que està bé sentir-se trist i/o enrabiat, cal acompanyar-lo en el procés, sense presses, potser ajudar-lo a entendre que cal parlar amb les persones implicades en la situació de conflicte, intentar buscar solucions conjuntament, etc.