Pensem, per exemple, en un nen que arriba a casa explicant una situació amb els companys d’escola, un grup d’amics no han volgut jugar amb ell i ell s’ha sentit rebutjat. Pot ser que a l’arribar i explicar-ho, la mare i el pare ni parin atenció en el que està dient, simplement és un nen i són coses de nens, no li faran veure què està passant, a més no estan validant la seva emoció. Aquest nen pot aprendre que no importa el que passa, que realment s’està sentint malament per una cosa que no té importància i en un futur pot ser un adult que no entengui quan una situació li sobrepassi i que evidentment no li explicarà a ningú, ja que el que li passa no és important. També podria passar que aquest nen arribi a casa i la mare li comenci a preguntar què li ha passat i comenci a actuar de manera ansiosa, escrivint a l’escola, demanant reunió amb el tutor/a, amb el director/a, dient que si no es soluciona el canviaran d’escola, i sense atendre a les emocions del nen. En aquest cas, podem tenir un nen que reaccionarà a les situacions amb elevada ansietat, que serà reactiu emocionalment i fàcilment es desregularà emocionalment, i en un futur pot ser un adult que reaccioni amb molta angoixa i que no hagi après sobre què fer amb les seves emocions.