L’Anorèxia Nerviosa és una Trastorn de la Conducta Alimentaria amb una incidència elevada a la població. Es tracta d’un trastorn del que trobem les primeres definicions ja al segle XVII quan Morton, va establir que la malnutrició a diferencia d’altres estats de malnutrició era una pertorbació del sistema nerviós acompanyada de preocupació i tristesa. L’Anorèxia Nerviosa va tenir inicis on no era la pressió social un factor predisponent, ja que hi havia moltes persones que deixaven de menjar per sentiments religiosos per exemples, per purificar el cos i l’ànima.
La característica principal de l’Anorèxia Nerviosa és mantenir el pes per sota del considerat normal tenint en compte pes i talla, majoritàriament ho calculem mitjançant el Índex de Massa Corporal, en cas de noies pre-puberals s’han de fer servir altres taules.
Sovint es parla de la personalitat de les persones amb Anorèxia Nerviosa com persones molt exigents i amb baixa autoestima. Sí, és un perfil que trobem sovint a consulta però també hi ha persones que tenen altres característiques, per això és tant important fer una bona avaluació i no quedar-nos amb allò aparent.
Les persones amb Trastorns Alimentaris sovint han trobat que la única manera de ser vistes és mitjançant el trastorn Alimentari, són aquelles persones que ens defineixen com a persones que mai han mostrat problemes, ho feien tot bé, fins i tot coses que no tocava fer per la seva edat, aquí tenim un dels traumes a treballar, són nenes que només eren vistes si feien tot bé i no donaven problemes, per tant és possible que hagin aprés que no poden expressar emocions.
La Alexitimia és la incapacitat d’expressar emocions, una característica present en moltes persones amb Anorèxia Nerviosa. Una de les feines per la teràpia és ensenyar a aquestes persones a gestionar millor les seves emocions, aprendre a identificar-les i a gestionar-les.
Les persones amb Anorèxia Nerviosa són persones amb problemes amb la Imatge Corporal, per tant un objectiu de teràpia és aprendre percebre de manera correcte la nostra imatge corporal. La imatge corporal és la imatge que ens creem a la ment sobre el nostre propi cos, la forma en que el veiem (Schilder, 1935). Kohut diu que la figura de vincle matern fa les funcions de validació i acceptació que són els ciments del constructe propi de imatge corporal. Moltes vegades ens trobem amb persones amb una figura de vincle matern que s’ha de sanar, poder la mare estava passant per un moment complicat en el moment més complicat de la construcció de la imatge corporal. També pot ser que les figures de vincle no tinguessin elles una vinculació segura i no hagin estat capaces de validar als seus fills. És a la teràpia amb la relació terapèutica on intentem resoldre aquestes ferides.
Diferents moments poden alterar el curs d’aquest trastorn, l’època de NADAL és un d’aquests moments. S’altera la rutina diària, és una època al voltant d’una taula plena de menjar, com gestionar aquesta situació amb la immensa por a pujar de pes suposen un gran repte. A més les famílies estant vivint tota la situació amb gran tensió, haver de dir als familiars que no facin comentaris respecte al físic de la persona, ni pressionin per què mengi més pot ser clau per tenir un àpat sense una angoixa insuportable. Sovint a les famílies trobem la figura de l’avi o l’avia “cebadora”, són persones que van patir situacions de gana i per aquest motiu el menjar en gran quantitats per ells és necessari per sentir-se segurs, no entendran la persona amb Anorèxia Nerviosa.
Moltes vegades les persones externes al nucli familiar poden no entendre la situació i opinen, sovint intentant donar un cop de mà, però poden crear més tensió al sistema familiar.
Per afrontar els àpats de Nadal podem tenir una sèrie de consideracions que poden ser importants, per exemple evitar el aperitiu, intentar fer un primer i un segon facilitem que la persona amb Anorèxia Nerviosa pugui menjar més tranquil·lament. Preparar un menjar gustós i en una quantitat moderada, reconeguem que realment al Nadal sovint mengem molt més del que necessitaríem i del que és necessari. I per exemple, evitem fer comentaris sobre el nostre físic i sobre el de qualsevol de les persones que tenim al voltant. Parlar sobre la dieta post Nadal també seria positiu evitar, ja que recordem que una persona amb Anorèxia Nerviosa sap que no podrà fer aquesta dieta. Gaudim d’aquests àpats sense suposar directament que són insalubres o que necessàriament haurem de fer una dieta depurativa, ja que si pensem en la piràmide alimentaria de ben segur que podem veure com podem menjar tot el que trobem a una taula per NADAL.
De tot l’exposat podem extreure que no treballem únicament amb el menjar i la recuperació del pes, que darrera de l’Anorèxia Nerviosa hi ha moltes més dificultats darrera.
L’Anorèxia Nerviosa no té per què ser un trastorn crònic, però si es pot allargar en el temps si no treballem les coses que trobem a la base.
Sònia Pitarch
